The management of agricultural estates in Catalonia in the nineteenth and early twentieth century

Agricultural History Review

Volumn 60, Issue 2, 2012, Pages 173-190

  Garrabou, Ramon ^a   Planas, Jordi ^a   Saguer, Enric ^a  

^a NONE

Author keywords

[No Author keywords available]

Indexed keywords

EID: 84873127603     PISSN: 00021490     EISSN: None     Source Type: Journal    
DOI: None     Document Type: Article

References (68)

1. R. Garrabou and J. Pujol, 'El canvi agrari a la Catalunya del segle XIX', Recerques, 19 (1987);
2. J. Pujol, 'Les transformacions del sector agrari català entre la crisi finisecular i la Guerra Civil' (Ph.D. thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1988);
3. id., 'Especialització i canvi tècnic en l'expansió del sector ramader català entre 1880 i 1936', Recerques 37 (1998), pp. 31-56;
4. 'Cap a una nova interpretació del capitalisme agrari a Catalunya fins a la guerra civil', Estudis d'Història Agrària 15 (2002), pp. 19-56.
5. On the expansion of viticulture in Catalonia, see E. Giralt, 'La vinya i el vi durant l'edat moderna', in E. Giralt (ed.) Història agrària dels Països Catalans (4 vols, 2004-8), III, pp. 295-460;
6. J. Pujol, 'Les transformacions del sector agrari';
7. J. Colomé, 'L'especialització vitícola a la Catalunya del segle XIX. La comarca del Penedès' (Ph.D. thesis, Universitat de Barcelona, 1996);
8. E. Tello, M. Badia-Miró, X. Cussó, R. Garrabou and F. Valls, 'Explaining vineyard specialization in the province of Barcelona (Spain) in the mid-nineteenth century', Working Paper 08/201 (UB, 2008).
9. see Grupo de Estudios de Historia Rural, Estadísticas históricas de la producción agraria española, 1859-1935 (1991).
10. M. T. Pérez Picazo, 'Riqueza territorial y cambio agrícola en la Murcia del siglo XIX. Aproximación al estudio de una contabilidad privada (1800-1902)', Agricultura y Sociedad 61 (1991), pp. 39-95;
11. J. Carmona, 'Las estrategias económicas de la vieja aristocracia española y el cambio agrario en el siglo XIX', Revista de Historia Económica, Año XIII (1995), pp. 63-88;
12. J. Pujol 'Trabajo asalariado y actividad agraria en Can Codorniu: un caso excepcional de la explotación del viñedo catalán durante el primer tercio del siglo XX', in A. Carreras et al. (eds), La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya (2 vols, 1999), II, pp. 479- 506;
13. P. Pascual, Els Torelló. Una família igualadina d'advocats i propietaris (2000);
14. J. Carmona, La aristocracia terrateniente y el cambio agrario en España en el siglo XIX: la casa de Alcañices, 1790-1910 (2001);
15. H. Casado and R. Robledo (eds), Fortuna y negocios: formación y gestión de los grandes patrimonios (siglos XVI-XX) (2002);
16. R. Robledo and S. López (eds) Interés particular, bienestar público? Grandes patrimonios y reformas agrarias (2007).
17. R. Garrabou, E. Saguer and P. Sala, 'Formas de gestión y evolución de la renta a partir del análisis de contabilidades agrarias: los patrimonios del Marqués de Sentmenat en el Vallés y Urgell (1820-1917)', Noticiario de Historia Agraria 5 (1993), pp. 97-125; (Pubitemid 24388316)
18. R. Garrabou, J. Planas and E. Saguer, 'Sharecropping and the management of large rural estates in Catalonia, 1850-1950', J. Peasant Studies 28 (2001), pp. 89-108; (Pubitemid 32555066)
19. R. Garrabou, J. Planas and E. Saguer, Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agraria a la Catalunya contemporània (2001);
20. J. Planas, 'Agrarisme i gestió de la propietat al primer terç del segle XX', Estudis d'Història Agrària 10 (1994), pp. 57-83;
21. E. Saguer, 'La Acción Social en casa. Gestión patrimonial de un dirigente sindical (Pelayo Negre Pastell, 1924-1936)', in Robledo and López (eds), Interés particular, pp. 281-303.
22. See N. Koning, The failure of agrarian capitalism: agrarian politics in the UK, Germany, the Netherlands and the USA, 1846-1919 (1994).
23. R. Garrabou, J. Pujol, J. Colomé and E. Saguer, 'La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya', Recerques 26 (1992), pp. 107-34.
24. The evolution of economic literature on sharecropping can be found in H. Binswanger and M. Rozenzweig, Contractual arrangements, employment, and wages in rural labor markets in Asia (1984), J. Roumasset, J-M. Broussard and I. Singh (eds), Risk, uncertainty and agricultural development (1979), S. N. S. Cheung, The theory of share tenancy (1969), P. Bardhan (ed.), The economic theory of agrarian institutions (1989) and J. Ph. Colin, Figures du métayage. Étude comparée de contrats agraires au Méxique (1995).
25. R. Garrabou, J. Planas and E. Saguer, 'Sharecropping and the mangement of large rural estates', pp. 89-108.
26. See, for example, R. Pearce, 'Sharecropping: Towards a Marxist View', J. Peasant Studies 10 (1983), pp. 42-70;
27. T. J. Byres, 'Historical perspectives on sharecropping', ibid., pp. 7-40;
28. J. Roemer, A general theory of exploitation and class (1982);
29. E. Royce, The origins of southern sharecropping (1993).
30. See D. G. Newbery and J. E. Stiglitz, 'Sharecropping, risk sharing and the importance of imperfect information', in Roumasset, Broussard and Singh (eds), Risk, uncertainty and agricultural development, pp. 311-39;
31. P. K. Bardhan, Land, labor, and rural poverty. Essays in development economics (1984).
32. Garrabou, Planas and Saguer, Un capitalisme impossible?, pp. 15-62.
33. see L. Toharia, 'Extracción de trabajo y cambio técnico: el caso de la fábrica McCormick de Chicago, 1880-1900', Revista de Historia Económica 2 (1984), pp. 105-26.
34. R. Perren, 'The landlord and agricultural transformation, 1870-1900', AgHR 18 (1970), pp. 36-51
35. On this question see J. M. Lana, '¿Rutina, esquizofrenia o racionalidad? Los negocios agrícolas de los condes de Murillo en Navarra, 1712-1913', Revista de Historia de la Economía y de la Empresa 6 (2012), pp. 361-86.
36. see R. Garrabou, J. Pujol and J. Colomé, 'Salaris, ús i explotació de la força de treball agrícola (Catalunya, 1818-1936)', Recerques 24 (1991), pp. 23-51;
37. R. Garrabou and E. Tello 'Salario come costo, salario come redito: il prezzo delle gironate agricole nella Catalogna contemporanea (1727-1930)', Meridiana 24 (1995), pp. 173-202;
38. R. Garrabou, E. Tello and A. Roca, 'Preus del blat i salaris agrícoles a Catalunya (1720-1936)', in Carreras et al. (eds.) La industrialització, I, pp. 422-60.
39. J. Pujol, 'La difusión de los abonos minerales y químicos hasta 1936: el caso español en el contexto europeo', Historia Agraria 15 (1998), pp. 143-72;
40. id., 'Los límites ecológicos del crecimiento agrario español entre 1850 y 1935: nuevos elementos para el debate', Revista de Historia Económica 3 (1998), pp. 645-75.
41. On the activities of the stewards, see J. Carmona, 'Las estrategias económicas';
42. id., La aristocracia terrateniente;
43. R. Garrabou, J. Planas and E. Saguer 'Administradores, procuradores y apoderados: Una aproximación a las formas de gestión de la gran propiedad agraria en la Cataluña contemporánea', in Casado and Robledo (eds), Fortuna y negocios, pp. 301-21;
44. J. Carmona and J. Simpson, El laberinto de la agricultura española. Instituciones, contratos y organización entre 1850 y 1936 (2003), pp. 191-202.
45. Some studies of Victorian England and Ireland indicate that this behaviour on the part of the investor was not an isolated historical quirk: J. V. Beckett, The aristocracy in England, 1660-1914 (1986), pp. 171-82;
46. B.A. Holderness, 'Landlord's capital formation in East Anglia, 1750-1870', EcHR 25 (1972);
47. C. O'Grada 'The investment behaviour of Irish landlords, 1850-1875: some preliminary findings', AgHR 23 (1975), pp. 139-55.
48. Pascual, Els Torelló, II, p. 196.
49. V. Pinilla and M. A. Ayuda, 'Foreign markets, globalisation and agricultural change in Spain, 1850-1935', in V. Pinilla (ed.), Markets and agricultural change in Europe (2009), pp. 173-199.
50. see also A. Sabio, Los mercados informales de crédito y tierra en una comunidad rural aragonesa (1850-1930) (1996);
51. A. P. Martínez Soto, 'Las vías de financiación de la agricultura murciana entre 1870-1936: el problema del crédito agrícola', Agricultura y Sociedad 84 (1997), pp. 49-106; (Pubitemid 128123579)
52. P. Carasa Soto, 'Proyectos y fracasos del crédito agrícola institucional en la España contemporánea', Areas: Revista de ciencias sociales 21 (2001), pp. 95-122;
53. Carmona and Simpson, El laberinto de la agricultura española, pp. 261-300;
54. E. Tello, 'La transformació del crèdit hipotecari rural, entre els mercats del diner i de la terra', in Giralt (ed.) Història agrària, IV, pp. 325-43;
55. R. Garcia Orallo, 'El Registre de la Propietat i la informació: el miratge de la modernització institucional espanyola (1861-1950)', in R. Congost (ed.), Dels capbreus al Registre de la Propietat. Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX) (2008).
56. R. Garrabou and E. Saguer, 'Capitalisme agraire sans prolé tarisation. Les salariés agricoles en Catalogne (XIX-XXe siècles)', in R. Hubscher and J. C. Farcy (eds), La Moisson des Autres. Les salariés agricoles aux XIXe et XXe siècles (1996), pp. 57-75;
57. P. Roca Fabregat, '¿Quién trabajaba en las masías? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870)', Historia Agraria, 35 (2005), pp. 49-92.
58. R. Garrabou, E. Tello and A. Roca, 'Preus del blat i salaris agrícoles a Catalunya (1720-1936)' in Carreras et al. (eds), La industrialització, I, p. 422-60.
59. D. Gallego, 'Transformaciones técnicas de la agricultura española del primer tercio del siglo XX', in R. Garrabou, C. Barciela and J. I. Jiménez Blanco (eds), Historia agraria de la España contemporánea, III, El fin de la agricultura tradicional (1900-1960) (1986), pp. 171- 229;
60. R. Garrabou, 'Sobre el atraso de la mecanización agraria en España, 1850-1933', Agricultura y Sociedad 57 (1990), pp. 41-77;
61. J. I. Martínez Ruiz, 'La mecanización de la agricultura española: de la dependencia exterior a la producción nacional de maquinaria (1862-1932)', Revista de Historia Industrial 8 (1995), pp. 43-63;
62. J. I. Martínez Ruiz, Trilladoras y tractores. Energía, tecnología e industria en la mecanización de la agricultura española (1862-1967) (2000);
63. J. Simpson, Spanish agriculture: the long siesta, 1765-1965 (1995).
64. J. Ferrer Alòs, Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIII-XIX) (1987);
65. J. Colomé, 'Les formes d'accés a la terra a la comarca de l'Alt Penedès durant el segle XIX: el contracte de rabassa morta i l'especialització vitivinícola', Estudis d'Història Agrària 8 (1990), pp. 123-43;
66. F. Valls-Junyent, La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior. L'Anoia, 1720-1860 (1996);
67. J. Carmona and J. Simpson, 'The "Rabassa Morta" in Catalan viticulture: the rise and decline of a long term sharecropping contract, 1670s-1920s', JEcH 59 (1999), pp. 290-315. (Pubitemid 29497329)
68. As a contrast, see J. Martínez Alier, La estabilidad del latifundio (1968).