Who worked at the masias? Male and female live-in servants in catalan agriculture (1670-1870);Quién trabajaba en las masias? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870)

Historia Agraria

Volumn , Issue 35, 2005, Pages 49-92

  Fabregat, Pere Roca ^a  

^a NONE

Author keywords

Female servant; Labour cycle; Male servant; Mas a; Patronage

Indexed keywords

DOMESTIC WORK; EMPLOYMENT; OCCUPATION; RURAL HISTORY;

CATALONIA; EASTERN HEMISPHERE; EURASIA; EUROPE; SOUTHERN EUROPE; SPAIN; WORLD;

EID: 21844476189     PISSN: 11391472     EISSN: None     Source Type: Journal    
DOI: None     Document Type: Article

References (83)

1. Almazán, I. (1993): «Els immigrants francesos al Vallès Occidental: el profit i la por», Terme, 7, pp. 31-39.
2. Armstrong, A. (1988): Farmworkers. A Social and Economic History 1770-1980, Londres, B.T. Batsford Ltd.
3. Armstrong, A. (1989): «Rural population Growth, Systems of employement and income», en Mingay, G.E. (ed.), Agrarian History of England an Wales. Vol. VI: 1750-1850, pp. 641-728.
4. Becomo, C. Ibanez, D. López, F. (1992): «Demografia i reconstrucció de famílies a la parròquia de Sant Pere de Rubí al segle XVIII», Manuscrits, 10, pp. 287-312.
5. Benavente, J. (1990): «La minva de la fecunditat a Catalunya», Historia econòmica de la Catalunya contemporània. Segle XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
6. Benaul Berenguer, J.M. (1987): «Industrialització i liberalisme», en Marcet, X. (coord.), Història de Terrassa, Terrassa, Ajuntament de Terrassa.
7. Benaul Berenguer, J.M. (1995): «Cambio tecnológico y estructura industrial. Los inicios del sistema de fábrica en la industria pañera catalana, 1815-1835», Revista de Historia Económica, XIII, 2, pp. 199-226.
8. Borrás Llop, J.M. (2002): «Mercado laboral, escolarización y empleo infantil en una comarca agrícola e industrial (el Vallès Occidental, 1881-1901)», Cuadernos de Historia Contemporánea, 24, pp. 233-262.
9. Bosch i Cardellach, A. (1882) [1795-1804]: Memorias de Sabadell antiguo y su término hasta el año 1789, Sabadell, Juan Baqués e hijos.
10. Bosch i Cardellach, A. (1968) [1795-1804]: Idea del partido del Vallés donde está situada la Villa de Sabadell que es la patria del Doctor Antoni Bosch, Sabadell, Fundació Bosch y Cardellach.
11. Burguière, A. y Lebrun, F. (1986): «Las mil y una familias en Europa», Historia de la familia, El impacto de la modernidad, Madrid, Alianza.
12. Canyameres, E. (1994): «La immigració francesa al Vallès Occidental (ss. XVI-XVIII). Quatre exemples locals: Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Julià d'Altura i Sentmenat», Arraona, 15, pp. 9-25.
13. Camps, E. (1987): «Industrialización y crecimiento urbano: la formación de la ciudad de Sabadell», Revista de Historia Economica, 1, pp. 49-71.
14. Camps, E. (1994): «Capital comercial i treball industrial: les estratègies familiars durant la transició al sistema fabril», en Benaul J.M., Calvet J., Deu E. (ed.), Indústria i ciutat. Sabadell, 1800-1980, Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
15. Cardesín, J.M. (1990): Tierra, trabajo y reproducción social en una aldea gallega (ss. XVIII-XX), Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
16. Casey, J. y Vicent, B. (1987): «Casa y familia en la Granada del Antiguo Régimen», La familia en la España mediterránea (siglos XV-XIX), Barcelona, Crítica.
17. Colomé, J. (2000): «Pequeña explotación agrícola, reproducción de las unidades familiares campesinas y mercado de trabajo en la viticultura mediterránea del siglo XIX: el caso catalán», Revista de Historia Económica, XVIII (2), pp. 281-307.
18. Colomé, J., Saguer, E. y Vicedo, E. (2002): «Las condiciones de reproducción económica de las unidades familiares campesinas en Cataluña a mediados del siglo XIX», en Fernández Carrión, J.M. (ed.), El nivel de vida en la España rural, siglos XVIII-XX, Alicante, Publicaciones Universidad de Alicante.
19. Congost, R. (1990): Els propietaris i els altres. La regió de Girona 1768-1862, Vic, Eumo.
20. Congost, R. (2003): «La Catalunya del mas, és a dir, la Catalunya Vella», en Congost R., Jover G., Biagioli, G. (ed.), L'or
21. Cussó, X. y Garrabou, R. (2001): «Alimentació i nutrició al Vallès Oriental en les darreres dècades del segle XIX», Lauro, 21, pp. 26-34.
22. Dubert, I. (1992): Historia de la familia en Galicia durante la época moderna, A Coruña, Ediciós do Castro.
23. Duran, M. (1985): «L'evolució de l'ingrés senyorial a Catalunya (1500-1799), Recerques, 17, pp. 7-42.
24. Erdozaín, P (1999): Propiedad, familia y trabajo en la Navarra contemporánea, Pamplona, Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura.
25. Ferrer i Alòs, Ll. (1987): Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIII-XIX), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
26. Ferrer i Alòs, Ll. (1991): «La Pequeña explotación en un viñedo de la Cataluña central en los siglos XIX y XX. Consideraciones sobre su evolución y comportamiento», en Saavedra, P. y Villares, R. (eds.), Señores y campesinos en la Península Ibèrica, siglos XVIII-XX. Campesinado y pequeña explotación, Barcelona, Crítica.
27. Florencio Puntas, A. y López Martinez, A.L. (2000): «El trabajo asalariado en la agricultura de la baja Andalucía, siglos XVIII y XIX», Historia Agraria, 21, pp. 99-126.
28. García González, F. (1998): «Labradores, jornaleros y sirvientes en la sierra de Alcaraz. Organización doméstica y ciclo de vida (1753-1787)», Tierra y familia en la España meridional, siglos XVIII-XIX. Formas de organización doméstica y reproducción social, Murcia,
29. Garrabou, R. (1978): «Cultius, collites i rendiments a la Segarra i Alt Anois: els comptes d'unes finques de Guissona, Sant Martí i Castellfollit de Riubregós (1847-1869)», Estudis d'Història Agrària, 1, pp. 241-280.
30. Garrabou, R. (1987): «Salarios y proletarización en la agricultura catalana de mediados del siglo XIX», Hacienda Pública Española, 108/109, pp. 343-359.
31. Garrabou, R., Pujol, J. y Colomé, J. (1991): «Salaris, ús i explotació de la força de treball agrícola (Catalunya 1818-1936)», Recerques, 24, pp. 23-51.
32. Garrabou, R., Pujol, J., Colomé, J. y Saguer, E. (1992): «Estabilidad y cambio en la explotación campesina (Cataluña, siglos XIX-XX)», en Garrabou, R. (coord.) Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
33. Garrabou, R. y Tello, E. (1995): «Salario come costo, salario come reddito: il prezzo delle giornate agricole nella Catalogna contemporanea (1727-1930)», Meridiana, 24, pp. 173-203.
34. Garrabou, R. y Saguer, E. (1996): «Capitalisme agraire sans prolétarisation. Les salariés agricoles en Catalogne (XIX-XX siècles)», en Hubscher, R, y Farcy, J.C. La moisson des autres. Les salariés agricoles aux XIX et XX siècles, Paris, Creaphys.
35. Garrabou R., Tello E. y Roca A. (1999): «Preus del blat i salaris agrícoles a Catalunya (1720-1736)», Doctor Jordi Nadal: La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona.
36. Garrabou R., Planas J. y Saguer E. (2000): Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània, Vic, Eumo.
37. Garrabou, R. (en prensa): «Mercats de treball». Història agraria dels països catalans.
38. Giralt, E. (2002): «Tècniques, rendiments, mutacions agrícoles i aspectes agrosocials del segle XVIII. L'exemple d'una finca del Penedès», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 20, pp 229-321.
39. Guttormsson, L. (1988): «Il servizio come istituzione sociale in Islandia e nei paesi nordici», Quaderni Storici, 68, pp. 355-376.
40. Hernández, A. (1999-2000): «Vacarisses al segle XVIII. Respostes de Jaume Ubach al qüestionari de Zamora», Vacarisses, Balcó de Montserrat, 369-377.
41. Hinde, A. (1988): »L'influenza del servicio rurale e domestico sulla demografia inglese, 1850-1914», Quaderni storici, 68, pp. 540-571.
42. Hobsbawm, E.J. y Rudé, G. (1978): Revolución industrial y revuelta agraria. El Capitán Swing, Barcelona, Siglo XXI.
43. Howkins, A. (1992): «La gran depressió a l'agricultura anglesa», Recerques, 26, pp.71-88.
44. Jover, G. y Morey, A. (2003): «Les possessions mallorquines: una modalitat d'organització de l'espai agrari i de l'explotació del treball», en Congost, R., Jover, G. y Biagioli, G. (ed.) L'organització de l'espai rural a l'Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi, Girona, CCG Edicions.
45. Labrousse, E. (1980): Fluctuaciones económicas e historia social, Madrid, Tecnos.
46. Laslett, P. (1977): «Le cycle familial et le processus de socialisation: característiques du schéma Occidental considéré dans le temps», en Cuisenier, J. (ed.) Le cycle de la vie familiale dans les sociétés européennes, París, Mouton.
47. Laslett, P. (1988): «Servi e servizio nella struttura sociale europea», Studi Storici, 68, pp. 345-354.
48. Lluch, E. (1981): «El cens del comte de Floridablanca de 1787 (part de la Vall d'Aran)», Recerques, 11, pp. 161-177.
49. Mateu, E. (1968-1971): Ordinacions de la Universitat de la Vila i Terme de Sabadell, Sabadell, Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.
50. Mingay, G.E. (1990): A social history of the English countryside, Londres, Routledge.
51. Mitterauer, M.C. (1988): «Servi nelle Alpi», Quaderni Storici, 68, pp. 437-467.
52. Moll, I. (1987): «La estructura familiar del campesinado de Mallorca, 1824-1827», La familia en la España mediterránea (Siglos XV-XIX), Barcelona, Crítica.
53. Montaner, P. y Le-Senne, A. (1981): «Explotació d'una possessió mallorquina durant la primera meitat del segle xvi: Son Sureda (Marratxí)», Recerques, 11, pp. 107-121.
54. Moriceau, J.M. y Postel-Vinay, G. (1992): Ferme, entreprise, famille. Grande exploitation et changements agricoles. Les Chartier XVIII-XIX siècles, Paris, Editions de l'École des hautes études en sciences sociales.
55. Nadal, J. (1992): «Las grandes crisis de mortalidad en los años 1793-1812: los efectos a largo plazo en la población catalana». Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demografica, Barcelona, Ariel.
56. Nadal, J. y Giralt, E. (2000): Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Vic, Eumo.
57. Nicolau Nos, R. (1997): «Els condicionants d'una població en expansió», Història, política, societat i cultura dels països catalans. Volum 6: La gran transformació 1790-1860, Barcelona, Gran enciclopèdia catalana.
58. Pascual, P. (1990): «L'agricultura de finals de l'antic règim (1833-1847). Una aproximació de tipus microeconòmic». Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX, Barcelona, Critica.
59. Pascual, P. (2000): Els Torelló. Una familia igualadina d'advocats i propietaris. 1. Liberalisme, conservadorisme i canvi econòmic i social (1820-1930), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajoana.
60. Petrusewicz, M. (1989): Latifondo. Economia morale e vita materiale in una periferia dell'Ottocento, Venecia, Marsilio.
61. Puigvert, J.M. (2000): Església, territori i sociabilitat (ss. XVII-XIX), Vic, Eumo.
62. Reher, D.S. (1996): La familia en España. Pasado y presente, Madrid, Alianza.
63. Roca, P. (1991): «Agricultura y creixement urbà a la zona de Terrassa, 1750-1850», Terme, 6, pp. 36-51.
64. Roca, P. (1996): «Una masia de la muntanya vallesana a l'inici del segle XVIII. El llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704)», Arraona, 18, pp. 9-45.
65. Roca, P. (2001): «Història de Can Deu» en Roca, P. Sallas, J.C. Freixes, A. Can Deu, de mas a parc, Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell.
66. Roca, P. (2003): «Estudi introductori», en Comasòlives, J. (ed.) Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
67. Russo, S. (2001): «Los asalariados en la cerealicultura de la Italia meridional, siglos XVIII-XIX», Historia Agraria, 25, pp. 69-87.
68. Saavedra, P. (1994): La vida cotidiana en la Galicia del Antiguo Régimen, Barcelona, Crítica.
69. Sanmartí, C. (1994): «El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí (Bages)», Estudis d'Història Agraria, 10, pp. 143-155.
70. Serra, V. (1987): Folklore de la pagesia, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
71. Scott, J. (1986): «Patronazgo o explotación», en Gellner, E. (ed.), Patronos y clientes en las sociedades mediterráneas, Madrid, Júcar.
72. Tello, E. (1996): Cervera i la Segarra al segle XVIII. En els orígens d'una Catalunya pobra, 1700-1860, Lleida, Pagès.
73. Tello, E. (1999): «La formación histórica de los paisajes agrarios mediterráneos: una aproximación coevolutiva», Historia Agraria, 19, pp. 195-212.
74. Terradas, I. (1984): El món històric de los masies, Barcelona, Curial.
75. Thompson, E.P. (1995): Costumbres en común, Barcelona, Crítica.
76. Valls, F. (1996): La dinámica del canvi agrari a la Catalunya interior. L'Anoia, 1720-1860, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
77. Vila, P. (1926): La Cerdanya, Barcelona, Barcino.
78. Vila Valentí, J. (1973): «La transhumància a Catalunya», en El món rural a Catalunya, Barcelona, Curial.
79. Vilar, P. (1965): «Essai d'un bilan démographique de la période 1787-1814 en Catalogne», Annales de Demographie Historique, pp. 53-65.
80. Vilar, P. (1966): Catalunya dins l'Espanya moderna. Volum III: Les transformacions del segle XVIII catalá, Barcelona, Edicions 62.
81. Vilar, P. (1981): «La Cataluña industrial: reflexiones acerca de un arranque y un destino», La industrialización europea. Estadios y tipos, Barcelona, Crítica, pp. 173-193.
82. Wall, R. (1984): «Agregato domestico e mutamento demografico ed economico in Inghilterra. dal 1650 al 1970» en Wall R., Robin J., Laslett P. (eds.), Forme di famiglia nella storia europea, Bologna, Il Mulino.
83. Zamora, F. (1973) [1785-1790]: Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial.