Landscape formation in a mediterranean country of the middle ages. changes and continuity in catalonia between the sixth and the fifteenth century

Landscape History

Volumn 30, Issue 2, 2009, Pages 21-36

  Bolòs, Jordi ^a  

^a NONE

Author keywords

Castles; Churches; Continuity and change; Farmsteads; Medieval settlement patterns

Indexed keywords

EID: 77952021291     PISSN: 01433768     EISSN: 21602506     Source Type: Journal    
DOI: 10.1080/01433768.2009.10594606     Document Type: Article

References (60)

1. Alòs, C., Camats, A., Monjo, M., and Solanes, E., 2007. “ ‘Organización territorial y poblamiento rural en torno a Madína Balagí (siglos VIII-XII)’ ”. In Villes et campagnes de Tarraconaise et d'al-Andalus (VIe-XIe siècle):la transition Edited by:Sénac, P., 157–81. Toulouse
2. Barceló, M., ed. 1988. Arqueología Medieval. En las afueras del ‘medievalismo’ Barcelona
3. Baudreu, D., 1986. ‘Une forme de villages médiévaux concentrés:le cas du Bas-Razès (Aude)’. Archéologie du Midi Médiéval, 4:49–73.
4. Batlle, C., 1988. Història de Catalunya, vol. III:L'expansió baixmedieval (segles XIII-XV) Barcelona
5. Berthe, M., and Cusente, B, eds. 2000. Villages Pyrénéens. Morphogenèse d'un habitat de montagne Tolouse
6. Bolos, J., 1993. “ ‘Paisatge i societat al Segrià al segle XIII’ ”. In Paisatge i societat a la Plana de LIeida a l'edat mitjana Edited by:Bolòs, J., 45–82. Lleida
7. Bolòs, J., 1995. El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana Barcelona
8. Bolòs, J., 1996. Un Mas Pirinenc Medieval:Vilosiu B (Ceres, Berguedä) Lleida
9. Bolòs, J., 1999. ‘Landscape and society in the county of Besalú (Catalonia) in the Middle Ages’. Landscape History, 21:19–30.
10. Bolòs, J., 2000. “ ‘Le rôle du château et de l'église dans la structuration de l'habitat dans les Pyrénées catalanes. Les exemples du Pallars Sobirà et de la Garrotxa’ ”. In Villages Pyrénéens Edited by:Berthe and Cusente. 89–108.
11. Bolòs, J., 2001a. ‘Changes and survival:the territory of Lleida (Catalonia) after the twelfh-century conquest’. J Medieval Hist, 27:313–29.
12. Bolòs, J., 2001b. ‘El naixement d'un vilar medieval:Moredell (Gironès) en època carolíngia’. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22:181–90.
13. Bolòs, J., 2004. Els Orígens Medievak del Paisatge Català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya Barcelona
14. Bolòs, J., 2005a. ‘Fer mapes per conèixer la història:aportacions de la cartografia a l'estudi de l'alta edat mitjana’. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26:27–51.
15. Bolòs, J., 2005b. “ ‘Processos de rompuda i d'ocupació de l'espai a l'època medieval. Alguns exemples catalans’ ”. In Les Ressources Naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l'Époque Moderne. Explotation, gestion, appropiation Edited by:Catafau, A., 119–45. Perpignan
16. Bolòs, J., 2005c. “ ‘La implantació del Cister al territori:la formació del patrimoni i la transformació del paisatge’ ”. In Actes del Primer Curs-simposi Sobre el Monaquisme Cistercenc. El Cister:poder i espiritualitat (1150–1250) 35–68. Santes Creus
17. Bolòs, J., 2006a. “ ‘Pobles, vies, límits, conreus i advocacions. Viatge a través dels “segles foscos”’ ”. In De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat tardona al món medieval, III Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme 163–73. (Mataró)
18. Bolòs, J., 2006b. Diplomatari del Monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV) Barcelona
19. Bolòs, J., 2007. “ ‘Nous mètodes per a conèixer els camins medievals:la xarxa de vies a la Catalunya central’ ”. In El Camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrès Internacional celebrai a Barcelona, Cenerà i Lleida els dies 16, 17 i 18 d'octubre de 2003 49–60. Barcelona
20. Bolòs, J., and Hurtado, V., 1998. Atles del Comtat de Besalú (785–988) Barcelona
21. Bolòs, J., and Hurtado, V., 1999. Atles dels Comtats d'Empúries i Peralada (780–991) Barcelona
22. Bolòs, J., and Hurtado, V., 2000. Atles del Comtat de Girona (785–993) Barcelona
23. Bolòs, J., and Hurtado, V., 2001. Atles del Comtat d'Osona (798–993) Barcelona
24. Bolòs, J., and Hurtado, V., 2004. Atles del Comtat de Manresa (798–993) Barcelona
25. Bolòs, J., and Hurtado, V., 2006. Atles del Comtat d'Urgell (V788–993) Barcelona
26. Bonnassie, P., 1979–81. Catalunya Mil Anys Enrera. Creixement economic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI Barcelona
27. Bonnassie, P., 1994. “ ‘Les sagrerei catalanes:la concentration de l'habitat dans le “cercle de paix” des églises (XIe siècle)’ ”. In L'Environnement des Églises et la Topographie Religieuse des Campagnes Médiévales Edited by:Fixot, M., and Zadora-Rio, E., 68–79. Paris
28. Burch, J., Garcia, G., Nolla, J. M., Palahí, L., Sagrera, J., Sureda, M., Vivó, D., and Miquel, I., 2006. Excavacions Arqueològiques a la Muntanya de Sant Julia de Ramis. El castellum Girona
29. Canal, J., Canal, E., Nolla, J. M., and Sagrera, J., 2003. Girona, de Carlemany al Feudalisme (785–1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval Girona
30. Cantini, F., 2003. Il Castello di Montarrenti. Lo scavo archeologico (1982–1987). Per la storia della formazione del villaggio medievale in Toscana (secc. VII-XV) Firenze
31. Catafau, A., 1998. Les Celleres et la Naissance du Village en Roussillon (xe-xve siècles) Perpignan
32. Catafau, A., 2008a. “ ‘L'Église comme centre organisateur de l'habitat en Languedoc, Roussillon et Catalogne, VIIIe-XIe siècles’ ”. In Movimientos Migratorios, Asentamientos y Expansión (siglos VIII-XI) 187–229. Pamplona XXXIV Semana de Estudios Medievales de Estella
33. Catafau, A., 2008b. “ ‘Del poblé al paisatge. Elements per a una historiografia recent del poblament medieval de l'Europa occidental’ ”. In Poblament, Territori i Història Rural, VI Congrès sobre Sistemes agraris, organització social i poder local Edited by:Bolòs, J., and Vicedo, E., Lleida (in press)
34. Catafau, A., and Passarrius, O., 2007. “ ‘La restructuration du peuplement aux xe-xie siècles en Roussillon. L'apport de l'étude des habitats ruraux abandonnés à la chronologie de la formation du village’ ”. In Domitia 89–120. 8/9
35. Cursente, B., 1980. Les Castelnaux de la Gascogne Médiévale. Gascogne gersoise Bordeaux
36. Cursente, B., 2000. “ ‘Le village pyrénéen comme “village à maison”. Premières propositions’ ”. In Villages Pyrénéens. Morphogenèse d'un habitat de montagne Edited by:Berthe, M., and Cusente, B., 157–69. Toulouse
37. Enrich, J., Enrich, J., and Pedraza, L., 1995. Vilaclara de Castellfollit del Boix (el Bages). Un assentament rural de l'antiguitat tardana Igualada
38. Eritja, X., 1998. “ De l'Almúnia a la Turris:”. In organització de l'espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII) Lleida
39. Fabre, G., Bourin, M., Caille, J., and Debord, A., eds. 1996. Morphogenèse du Village Médiéval (IXe-XIIe siècles) Montpellier
40. Francovich, R., and Hodges, R., 2003. Villa to Village. The transformations of the Roman countryside in Italy, c. 400–1000 London
41. Freedman, P. H., 1983. The Diocese of Vic New Jersey
42. Galop, D., 1998. La Forêt, l'Homme et le Troupeau dans les Pyrénées. 6000 ans d'histoire de l'environnement entre Garonne et Méditerranée Toulouse
43. Glick, T. F., 1995. From Muslim Fortress to Christian Castle. Social and cultural change in medieval Spain Manchester
44. Guinot, E., and Selma, S., 2005. Les Séquies de l'Horta Nord de València:Mestalla, Rascanya i Tormos (València)
45. Kirchner, H., 1997. La Construcció de l'Espai Pagès a Mayûrqa:les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró Palma de Mallorca
46. Kotarba, J., 2007. “ ‘Les sites d'époque wisigothique de la ligne LGV. Apports et limites pour les études d'occupation du sol de la plaine du Roussillon’ ”. In Domitia 43–70. 8/9
47. Mercier, C., and Raynaud, C., 1995. “ 'L'habitat rural en Gaule méditerranéenne aux VIe-VIIe s. Approche régionale et étude de cas ”. In L'Habitat Rural du Haut Moyen Âge (France, Pays-Bas, Danemark et Grande-Bretagne) Edited by:Lorren, C., and Périn, P., 193–206. (París)
48. Monjo, M., 2004. Sarraïns Sota Domini Feudal. La baronia d'Altona al segle XV Lleida
49. Ollich, I., and Rocafiguera, M., 2001. L'Esquerda:2500 anys d'història, 25 anys de recerca (Roda de Ter)
50. Palol, P., 1999. “ ‘Poblat del Bovalar’ ”. In Del Romà al Romànic. História, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IC i X 145–6. Barcelona
51. Palol, P., 2004. El Castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom Roses, Alt Empordà (Girona)
52. Passarrius, O., Donat, R., and Catafau, A., 2008. Vilarnau. Un village du Moyen âge en Roussillon Perpignan
53. Picazo, M., McGlade, J., Buxó, R., and Curià, E., 1999. ‘Continuidad y transformación del paisaje:mil años de ocupación humana del Empordà’. Revista d'Arqueologia de Ponent, 9:7–27.
54. Pladevall, A., 1995. Taradell. Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I. Dels origens a finals del segle XVIII Vic
55. Puigferrat, C., 2004. Sant Julià de Vilatorta després de la Pesta Negra de 1348 Vic
56. Rendu, C., 2003. La Montagne d'Enveig. Une estive pyrénéenne dans la longue durée Perpignan
57. Roig, A., and Roig, J., 2000. “ ‘Formes de poblament agrupat d'alta muntanya:la vall de Siarb (Soriguera, Pallars Sobirà)’ ”. In Villages Pyrénéens Edited by:Berthe and Cusente. 209–20.
58. Torró, J., 2003. “ ‘Arqueologia de la conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformado de l'espai rural valencià (segles XIII-XIV)’ ”. In El Feudalisme Comptat i Debatut. Formació i expansió del feudalisme català Edited by:Barceló, Feliu, Furiò, Miquel, and Sobrequés. València
59. Toubert, P., 1973. Les Structures du Latium Médiéval. Le Latium méridional et la Sabine du IXe siècle à la fin du XIIe siècle Roma
60. Zadora-Rio, E., 2005. “ ‘L'historiographie des paroisses rurales à l'épreuve de l'archéologie’ ”. In Aux Origines de la Paroisse Rurale en Gaule Méridionale (IVe-IXe siècles) Edited by:Delaplace, C., 15–23. Paris